I en que la mar tornàs tinta
i en que el cel de paper fos,
fossen els hòmens notaris
i de cada un n’hi hagués dos,
no abastarien escriure,
ma vida, els nostros amors,
es que hem passat finsus ara
i els que passarem els dos
I en que la mar tornàs tinta
i en que el cel de paper fos,
fossen els hòmens notaris
i de cada un n’hi hagués dos,
no abastarien escriure,
ma vida, els nostros amors,
es que hem passat finsus ara
i els que passarem els dos
Categorías: Uncategorized
Blog de WordPress.com. Tema: Cutline por Chris Pearson.
3 respuestas hasta el momento ↓
Bernat // Mayo 11, 2009 a 12:28 pm |
ets sorprenent….bon gust!
R que R // Mayo 11, 2009 a 4:35 pm |
M’agrada més la versió que en va fer el grup Uc . Però no l’he poguda trobar al youtube. Va sortir en vinil, pero crec que la reeditaren en CD.
Aurora Bonnín // Mayo 11, 2009 a 6:41 pm |
L’única versió de la cançó que he trobat a Youtube és aquesta, que és d’un CD recent on es versionen cançons tradicionals eivissenques.